Agost, una petita població situada al nord-oest d'Alacant, és coneguda majoritàriament per les seves típiques festes celebrades al Nadal. Tot comença un 26 de desembre quan una colla de joves de divuit anys, anomenats 'danceros' surten a ballar a la plaça de l'ajuntament amb les seves 'ballaraores' escollides prèviament per ells mateixos. A les 3 de la tarda, o abans depenent de la quantitat de gent que balli, dues persones passen casa per casa a buscar als 'danceros' i a les 'ballaores' tocant la dolçaina i el tambor. Cap a quarts de 6, entren a la plaça. Allà fan moure els seus vestits al ritme del 'tiriná', una famosa i molt coneguda cançó per tots els habitants del poble. Les 'ballaores' llueixen una delicada 'peineta' i uns penjolls que complementen el magnífic vestit de cadascuna. Els 'danceros', en canvi, vesteixen d'una manera molt elegant gràcies a la vestimenta, acompanyada de barret i corbata, necessària. Els nois que ballen són substituïts durant una estona per uns altres homes o joves que poden ballar lliurement amb la 'ballaora' que vulguin. Quan tornen, ballen un xic més i, tot seguit, finalitza l'actuació amb una sessió de fotos diària. Això es repeteix des del dia 26 de desembre fins a l'1 de gener encara que alguns dies passen coses especials. Un d'aquests dies és el 28 de desembre on, a part dels mateixos 'ballaors', surten a dansar també 'La Reina Mora' i 'El Rei moro'. Aquests, duen uns vestits impressionants fets amb lluentons i teles molt cares i arriben a la plaça muntats a cavall. La nit abans, però, la gent del poble va a cantar-li a 'La Reina Mora', que cada any la representa una persona diferent. Després d'aquests cants es produeix una festa que consisteix en tirar coets per tot el poble que es va originar a causa d'una guerra en la que s'enfrontaven els habitants del poble i els musulmans. L'altre dia curiós és l'1 de gener, any nou, quan per fi van poder vèncer els agosteros i quedar-se així amb el comandament del poble i mantenir-lo fins ara. Primer de tot he de dir que els joves que tenen un any menys que els 'danceros' es fan dir 'naranjeros' i els que encara en tenen un altre menys, 'limoneros'. Els 'naranjeros', per poder passar a ser 'danceros', el dia 1 han d'entrar corrent a la plaça i empenyant, alhora, un carro adornat amb canyes que ha de fer unes 3 voltes a la plaça. Una vegada dins la plaça, els 'naranjeros' han de recollir un conjunt de taronjes que els membres de l'ajuntament penjen als diferents balcons, faroles, arbres i fonts que hi ha a la plaça. Fins que totes les taronjes no han sigut agafades i llençades al centre de la plaça, la festa no pot continuar. Llavors, els 'danceros' i els 'quintos', els que són més grans que els que he dit primerament, han de reventar-lis les 'paperàs' als 'naranjeros' amb un cop sec al cap. Aquest dia és molt perillós per a la gent que està gaudint de les festes ja que d'aquestes 'paperàs', fabricades pels propis 'naranjeros', surten caramels i anissos disparats i et poden anar a parar a la cara. Una vegada finalitzada aquesta renyida batalla, els 'naranjeros' passen a ser 'danceros' i ja s'han de començar a preparar per poder representar el poble tant bé o millor que com ho han fet els de l'any anterior. Als altres grups d'edats els hi passa el mateix, és a dir, també passen a anomenar-se diferent. Diuen que cada poble té una tradició i la d'Agost és aquesta.
0 comentarios:
Publicar un comentario